L'espectre de María Antonieta de Manel

Clar que arriben dies on tothom li sembla imbècil i opta per callar.
Clar que si es concentra pot sentir perfums exòtics recorrent-li el braç.
Clar que es fa pesada amb els seus contes de carrosses que travessen prats.
No goseu jutjar-la des dels vostres cossos momentàniament tan vius i sans!

Que al tombant de vespre,
Quan el sol se'n va,
Maria Antonieta
Surt a investigar.
I travessa el trànsit
I es cola allà on vol
Per fer por a nenes
I a homes sense son.
I amb altres espectres
Es riu dels mortals
Asseguda en punxes
De la catedral.

I sobrevolant París desert es diu:
«Maria, ets aquí, tan llesta com et penses i no veus com els records t'estan mentint,
T'estan mentint!».
I es diu:
«Maria, només tu saps com vas arribar a avorrir la vida a l'interior d'aquells jardins, d'aquells jardins!».